Genetic assessment and climate modelling of the Iberian specialist butterfly Euchloe bazae (Lepidoptera: Pieridae). Issue 5 (14th April 2022)

• Record Type: Journal Article
• Authors: Escuer, Paula; Hinojosa, Joan C.; Minguet‐Parramona, Carla; Romo, Helena; Munguira, Miguel L.; Olivares, Javier; Dincă, Vlad; Talavera, Gerard; Vila, Roger
• Is Part Of: Insect conservation and diversity. Volume 15:Issue 5(2022)
• Page Start: 594
• Page End: 605
• Publication Date: 2022-04-14
• Subjects: climate change -- conservation -- ecological niche modelling -- phylogenetics -- xerothermophilous; Entomology -- Periodicals; Insects -- Conservation -- Periodicals; Biodiversity -- Periodicals; Insects -- Ecology -- Periodicals; Electronic journals; 333.955716
• DOI: 10.1111/icad.12579
• Languages: English
• ISSNs: 1752-458X

Abstract

Abstract: Although both positive (expansion of thermophilous species) and negative effects (retraction of cold‐adapted species) have been attributed to global warming, range shifts may be constrained by the ecological traits of species. This can be especially true for highly specialised organisms like the Spanish Greenish Black‐tip ( Euchloe bazae ), an Iberian endemic specialist of semiarid steppes with a debated taxonomic and conservation status. Here, we first seek to clarify the taxonomic status of this butterfly and its populations by using multilocus phylogenetic inference. Then, we update its distribution range and employ ecological niche modelling, combined with other sources of data, to re‐evaluate its conservation status. Our results confirm E. bazae as a well‐differentiated species with one of the most restricted distribution ranges among the European butterflies. We demonstrate that its two disjunct populations, regarded as subspecies, are genetically differentiated and should be treated as independent management units. Climate models under two future emission scenarios suggest an increase of the area climatically suitable. However, the suitability of the areas currently occupied is estimated to decrease, meaning that rapid range shifts could be required for the survival of the species. Given the presumably low dispersal capabilities of E. bazae, its current restricted distribution, high degree of population fragmentation (divided in two distant populations), low intrapopulation genetic variability, decline in extension and abundance, low densities, high yearly fluctuations, and numerous threats to its habitat, we consider that their populations are extremely fragile and we propose to consider it 'Endangered' [EN B1ab(i, ii, iii, iv); B2ab(i, ii, iii, iv)]. Abstract : Our results confirm E. bazae as a well‐differentiated species and show that its two disjunct populations, regarded as subspecies, are genetically differentiated and should be treated as independent management units. Climate models under two future emission scenarios suggest an increase of the area climatically suitable. However, the suitability of the areas currently occupied is estimated to decrease, meaning that rapid range shifts could be required for the survival of the species. Given the presumably low dispersal capabilities of E. bazae and complementary data gathered from other studies, we propose to consider it 'Endangered' [EN B1ab(i, ii, iii, iv); B2ab(i, ii, iii, iv)]. Resum (Catalan): Tot i que s'han atribuït tant efectes positius (expansió d'espècies termòfiles) com negatius (contracció d'espècies adaptades al fred) a l'escalfament global, canvis en les distribucions poden estar condicionats pels trets ecològics de les espècies. Això pot ser especialment cert per a organismes altament especialitzats com la grogueta del desert ( Euchloe bazae ), un endemisme ibèric especialista d'estepes semiàrides amb un estatus taxonòmic i de conservació debatut. En aquest estudi, primer cerquem esclarir l'estatus taxonòmic d'aquesta papallona i de les seves poblacions mitjançant la inferència filogenètica multilocus. També actualitzem la seva distribució i fem servir la modelització de nínxols ecològics combinada amb altres dades per reavaluar el seu estatus de conservació. Els nostres resultats confirmen que E. bazae és una espècie ben diferenciada i amb una de les distribucions més restringides entre les papallones europees. Demostrem que els seus dos nuclis de població, cadascun considerat una subespècie, són diferents genèticament i s'han de tractar com a unitats de gestió independents. Els models climàtics elaborats amb dos escenaris d'emissions futurs suggereixen un augment de l'àrea climàticament adient. No obstant això, s'estima que la idoneïtat de l'àrea actualment ocupada disminuirà, el que podria requerir canvis ràpids en la seva distribució per garantir‐ne la supervivència. Tenint en compte que E. bazae disposaria d'una capacitat de dispersió baixa, la distribució actual reduïda, l'alt grau de fragmentació (dividida en dues poblacions llunyanes), la baixa variabilitat genètica intrapoblacional, la disminució de l'extensió i l'abundància, les baixes densitats, les elevades fluctuacions anuals i les nombroses amenaces al seu hàbitat, considerem que les poblacions d'aquesta papallona són extremament fràgils i proposem considerar‐la "En perill" [EN B1ab(i, ii, iii, iv); B2ab(i, ii, iii, iv)].